LLEUGERESA
COMUNICACIÓ
EXPRESSIÓ
MOVIMENT
SOLTURA
LLIBERTAT
Calma
ASSOSSEGAMENT
SERENOR
SEGURETAT CONFIANÇA I
PRECISIÓ
INTEGRITAT COORDINACIÓ EQUILIBRI

HISTÒRIA

La Tècnica Alexander es va desenvolupar a finals del segle XIX per part de Frederick Matthias Alexander, nascut a Tasmània l’any 1869.

Alexander va ser un actor que va començar a patir problemes de veu a l’inici de la seva prometedora carrera. Patia afonies freqüents que li impedien exercir la seva professió, de manera que va haver de consultar diversos metges. Els tractaments i descansos de veu que li van recomanar li proporcionaven només un alleujament temporal i l’afonia tornava a aparèixer. Després d’observar com passava el mateix en repetides ocasions, Alexander va arribar a la conclusió que probablement els seus problemes de veu sorgien d’alguna cosa que ell mateix feia mentre actuava, i es va proposar investigar-ho.

Durant un llarg procés d’autoobservació, va anar descobrint que existia una relació entre el cap i el coll que afectava al funcionament de la veu i la respiració.

Més endavant, va descobrir que la tensió del coll formava part d’un patró més ampli de tensió que afectava tot el cos i que s’activava amb la simple idea de pensar a recitar un text. Aleshores va estudiar la seva manera de reaccionar, mentalment i física, per evitar aquest patró, i les conseqüències van ser positives no només per a la recuperació de la veu sinó també per al seu benestar i salut generals. Havia trobat la manera de canviar els seus hàbits basant-se en la unitat de cos i ment com una cosa inseparable en el funcionament de l’ésser humà.

Un cop recuperada la veu i la respiració i havent millorat la seva presència en escena, Alexander va començar a ensenyar a d’altres persones amb problemes similars, i va obtenir tan bons resultats que, amb el temps, cada vegada eren més els metges que li enviaven els seus pacients.

L’any 1904 es va traslladar a Londres per donar a conèixer el seu treball, amb el suport de nombrosos professionals de la medicina. Allà va continuar les seves classes i va escriure quatre llibres sobre el seu mètode: L’herència suprema de l’home (1910), Control conscient i constructiu de l’individu (1923), L’ús d’un mateix (1932) i La constant universal de la vida (1941).

Entre els seus alumnes hi trobem el novel·lista Aldous Huxley, el dramaturg George Bernard Shaw i el premi Nobel de fisiologia Sir Charles Sherrington. Entre 1914 i 1924, Alexander va viure a Nova York, on va ser alumne seu el destacat filòsof de l’educació John Dewey, que va col·laborar a les seves publicacions.

L’any 1930 va començar a formar professors en el seu mètode, establint un període de formació de tres anys que s’ha mantingut a les escoles de formació fins a l’actualitat.

Avui dia, les investigacions científiques publicades sobre l’efectivitat de la Tècnica Alexander abasten temes que van des de l’execució musical fins a la prevenció i recuperació de diferents tipus de trastorns musculoesquelètics, entre d’altres. Al llarg de la història, l’efectivitat de la Tècnica ha estat reconeguda per professionals de la medicina, artistes, educadors i esportistes d’arreu del món, entre els quals destaca el premi Nobel de medicina Nikolaas Tinbergen, que l’any 1973 va dedicar gran part del seu discurs a la Tècnica Alexander.

Actualment hi ha més de 3.000 professors titulats que ensenyen la Tècnica Alexander a més de 30 països d’arreu del món. Els professors treballen de manera independent en empreses i en centres relacionats amb la salut, l’educació o l’art.

La tècnica del senyor Alexander manté amb l’educació la mateixa relació que aquesta manté amb totes les altres activitats humanes
(John Dewey, filòsof)